La veritat no existeix. És coneixent diversos punts de vista quan podem acostar-nos més a la realitat, que aquesta sí, sol ser una. PARTS IMPLICADES intenta tractar temes socials, polítics, esconòmics i científics amb una VISIÓ CRÍTICA poc oficial.
Fa temps que busco informació sobre els orígens i l’evolució de la SIDA. Em va cridar l’atenció que una sèrie de científics, entre els que hi trobem premis nobel i investigadors amb fama mundial, s’oposaven a la teoria oficial de la SIDA: Kary Mullis, Peter Duesberg, Stefan Lanka, i Luc Montagnier -aquest últim, codescobridor del VIH (virus que provoca el SIDA) i dissident a mitges-.
Per fer un petit tast sobre l’altra cara de la SIDA, us puc dir que el VIH no ha estat mai aïllat (tret pels seus codescobridors que tenen una foto del suposat virus feta l’any 1984, ningú més ho ha aconseguit), la definició de SIDA ha anat canviant al llarg dels anys, i els tests de detecció de VIH són tant paupèrrims, que en alguns països pots donar positiu i en altres no.
En una entrevista força actual, el codescobridor del VIH i premi nobel Luc Montagnier apuntava que una persona amb el sistema inmunitari sa pot eliminar el VIH del seu organisme, que és el mateix que curar-se de la SIDA (si té l’enfermetat desenvolupada). Afirmació que em sembla escandalosa per tot el que suposa si això és cert. Escoltem-lo:
Un resum molt aconseguit sobre el tema el fa el madrileny Dr. Alfredo Embid. Les seves conclusions també són molt interessants.
Finalment, desde Barcelona, un afectat de SIDA decideix parlar a la càmera 2 anys després de descobrir informació alternativa a la teoria oficial i de deixar de prendre medicació. Poso 2 de 6 videos.
Des del passat 1 de desembre de 2009 ja és vigent el TRACTAT DE LISBOA. Algunes novetats destacades sobre el passat Tractat de la Unió Europea (o Tractat de Maastrich de 1992) són:
- Ja no caldrà unanimitat sinó una majoria qualificada en polítiques d’immigració, salut pública, econòmiques i d’altres, unes 40 en total.
- Més poders per al Parlament Europeu.
- Un president estable durant 2 anys i mig.
- El dret dels ciutadans europeus a presentar Iniciatives Legislatives Populars (ILP), que seran estudiades si reuneixen un mínim d’un milió de signatures.
- “Carta dels drets fonamentals”: un document que conté la legislació relacionada amb les llibertats civils, igualtat, solidaritat, justícia, dignitat i ciutadania.
Anem a analitzar aquesta carta d’aprop, i més concretament l’annex amb acotacions inquietants sobre aquests drets fonalmentals.
CARTA DELS DRETS FONAMENTALS
A l’article 2 de la carta -que fa referència al dret a la vida- diu:
- “El derecho de toda persona a la vida está protegido por la Ley” - “Queda abolida la pena de muerte. Nadie podrá ser condenado a tal pena ni ejecutado.”
Llavors, a l’annex -i en referència a aquest article- ho complementa de la següent manera:
a) Apartado 2 del artículo 2 del CEDH: «La muerte no se considerará infligida con infracción del presente artículo cuando se produzca como consecuencia de un recurso a la fuerza que sea absolutamente necesario: a) en defensa de una persona contra una agresión ilegítima; b) para detener a una persona conforme a derecho o para impedir la evasión de un preso o detenido legalmente; c) para reprimir, de acuerdo con la Ley, una revuelta o insurrección.»
b) Artículo 2 del Protocolo n.o 6 del CEDH: «Un Estado podrá prever en su legislación la pena de muerte por actos cometidos en tiempo de guerra o de peligro inminente de guerra; dicha pena solamente se aplicará en los casos previstos por dicha legislación y con arreglo a lo dispuesto en la misma….».
Per tant, no es considera infracció l’homicidi per part d’una actuació policial en el marc d’una insurrecció o revolta. Tampoc se’n considera en el cas de “perill inminent de guerra“…. ????¿¿?!! Com quan s’ataca a l’Irak i ens manifestem en contra?? O quan el poble nordamericà es va preparar per un “probable” atacat de Saddam Hussein?? La guerra contra el terrorisme està en el mateix sac??
Seguim. Dins l’article 2, l’apartat 65 diu:
- Nadie podrá ser sometido a esclavitud o servidumbre. - Nadie podrá ser constreñido a ejecutar un trabajo forzoso u obligatorio.
A l’annex, en relació als treballs forçats hi diu:
“No se considera como “trabajo forzado u obligatorio” en el sentido del presente artículo:
a) todo trabajo exigido normalmente a una persona privada de libertad[detinguda] en las condiciones previstas por el artículo 5 del presente Convenio, o durante su libertad condicional; b) todo servicio de carácter militar o, en el caso de objetores de conciencia en los países en que la objeción de conciencia sea reconocida como legítima, cualquier otro servicio sustitutivo del servicio militar obligatorio; c) todo servicio exigido cuando alguna emergencia o calamidad amenacen la vida o el bienestar de la comunidad; d) todo trabajo o servicio que forme parte de las obligaciones cívicas normales.”
És a dir, patrióticament haurem de realitzar -si ens ho exigeixen- treballs forçats en cas d’emergència o calamitat, si et decideixes a fer el servei militar, o -molt millor- si estàs pres o en llibertat condicional. Si et sembla una utopia que et detinguin, espera’t que tot seguit venen els surrealistes empresonaments.
En el següent apartat (66) de l’article 2 trobem això:
- Toda persona tiene derecho a la libertad y a la seguridad.
A l’annex, en relació a la llibertat i seguretat hi diu:
“1. Toda persona tiene derecho a la libertad y a la seguridad. Nadie puede ser privado de su libertad, salvo en los casos siguientes y con arreglo al procedimiento establecido por la Ley:
(…) c) si ha sido detenido preventivamente o internado, conforme a derecho, para hacerle comparecer ante la autoridad judicial competente, cuando existan indicios racionales de que ha cometido una infracción o cuando se estime necesariopara impedirle que cometa una infracción o que huya después de haberla cometido; (…) e) si se trata del internamiento, conforme a derecho, de una persona susceptible de propagar una enfermedad contagiosa, de un enajenado, de un alcohólico, de un toxicómano o de un vagabundo;
Això de “impedirle que cometa una infracción” recorda a la peli Minority Report, potser ara detindrem legalment als que tinguin “pinta de robar”. Però encara trobo més extraordinari tractar de delincuents a un alcohòlic o toxicòman, un malalt, o un indigent!!!
DISIDENTS AL PARLAMENT EUROPEU
És ben sabut per tots que el Tractat de Lisboa i la rebutjada Constitució Europea -per part dels Irlandesos- s’assemblen d’allò més. Potser la principal diferència rau en el nom. Molts vam tenir la sensació que els polítics europeus van donar una segona oportunitat a Irlanda per respondre “correctament” al referèndum. I és que sembla que ens han imposat aquest tractat sense dissimular.
Recordo un dels punts més conflictius. Feia referència a la possibilitat de jornada laboral de les 65 hores que finalment s’ha corroborat pels casos de consens entre empresari i assalariat…però amb les xifres actuals d’atur, qualsevol es confia!
El diputat europeu Nigel Farage té les coses força clares sobre la imposició del tractat, només cal sentir-lo.
A l’octubre de 2003, el NIA (Institut Nacional de Nutrició dels EEUU) exposava en un document la següent conclusió:
- Cada any, 2.2 milions de personen pateixen reaccions adverses greus als medicaments, dels quals 106.000 moren.
Això col·loca als medicaments en una de les principals causes de mort als Estats Units. Si fem una reflexió sobre l’estat actual de la medicina, tots estem dacord en l’evolució tecnològica que manté, però segueix sense trobar la cura de malalties com l’asma, el càncer, el sida, la grip, l’évola, la diabetis….fins hi tot un refredat!
Casos com el cáncer, que no remet des de fa 50 anys ens fa qüestionar-nos si estem buscant solucions en un carreró sense sortida.
MEDICINA CONVENCIONAL vs. MEDICINA ALTERNATIVA (Pasteur .vs Béchamp)
Doncs sí, com ja apuntava al primer post sobre les vacunes, hi ha una gran confrontació des de l’inici de la medicina moderna fa un segle i mig.
Al 1860, Louis Pasteur oferia al món la teoria de que l’enfermetat es causada per gèrmens externs com els virus i les bactèries. Aquests utilitzen el nostre cos per a reproduïr-se i és atacant-los -mitjançant fàrmacs- que eliminem l’enfermetat. Pasteur assegura que tots els microorganismes compleixen el monomorfisme, segons el qual els microorganismes són inmutables i, per tant, cada enfermetat prové d’un gèrmen concret.
Antoine Béchamp, contemporani de Pasteur i també resident a París apuntava en els seus estudis de microbiologia una teoria contrària: els gèrmens són producte de l’enfermetat.
La sang conté uns microorganismes (ell els anomenava microsomes o microzimes, més tard coneguts com endobionts o somàtides) del tamany d’un virus que participen en la creació i destrucció de les cèl·lules. Quan les cèl·lules estan sanes i contenen els nutrients necessaris, el plasma -vehicle- de la sang manté un PH neutre (no àcid). Les cèl·lules àcides (amb toxines o amb dèficit de nutrients) aumenten l’acidesa del PH, i les microzimes que conté detecten aquest estat degeneratiu i procedeixen a destruïr les cèl·lules transforman-se en agents patògens (virus, bactèries i fongs). Aquesta acció de mutació s’anomena pleomorfisme.
En resum, tota enfermetat es produeix en un estat de purificació i eliminació de cèl·lules en estat degeneratiu i, per tant, àcid.
Aquesta teoria -alguns l’anomenen Teoria del Terreny- va ser ratificada i ampliada per prestigiosos científics com Gunter Enderlein, Royal Rife, Virginia Livingstone, Gaston Naessens, Claude Bernard i molts altres.
SI BÉCHAMP TENIA RAÓ, COM ES POSSIBLE QUE EL PLEOMORFISME NO SIGUI OBSERVAT EN ELS LABORATORIS?
Segons el microscopista Federico Ituarte aquesta és la raó:
“La medicina tradicional, no analiza la sangre viva, al manchar la sangre con químicos la están matando, el químico es levantado por la célula y el citoplasma, enfatizando la membrana celular y el núcleo, pero esto mata a todos los microorganismos que viven, se mueven, se alimentan y están presentes en la sangre, volviéndose invisibles. En consecuencia quienes observan la sangre muerta se refieren a estas formas como artefactos, microsomas y no ponen atención alguna al importante rol que juegan en el desarrollo de enfermedades y malestar. “
Actualment podem observar sang viva amb microorganismes amb el somatoscopi de 20.000 augments, o el microscopi de camp obscur.
Exemple de pleomorfisme:
Robert Young, el microbiòleg -autor de diversos best sellers sobre el tema- que més anys (30) ha estudiat la sang diu:
“Es la hiperacidificación del organismo debida a nuestra forma equivocada de comer y de vivir lo que causa la proliferación del hongo entre nosotros, el cual debilita el cuerpo y si no se corrige es la causa final de nuestra muerte. ”
És interessant comentar que la homeopatia i la naturopatia -i la medicina natural en general- es basen en aquesta TEORIA DEL TERRENY, tot i que alguns casos no entrin en la discussió pleomorfisme/monomorfisme, TOTS són -o haurien- de ser conscients de la importància del PH de la sang i dels teixits.
LA DIETA I EL PH A LA SANG I TEIXITS
La sang i els líquids del cos han de mantenir un PH neutre, entre 7.35 i 7.45, per el bon funcionament cel·lular. A causa d’una dieta basada en aliments àcids (sucre, alcohol, carn, ous, peix, café, xocolata…) rebaixem el PH de la sang quan aquests aliments són absorvits pels intestins. Per recuperar el nivell neutre, la sang absorveix els nutrients necessaris -que no obté de l’alimentació- dels teixits. Això provoca acidificació de les cèl·lules que conformen els teixits, fet que fomenta l’aparició de malalties, i en el cas més extrem d’acidificació, cáncer.
Cristalls d’acidificació a la sang:
Per mantenir una bona salut ens convé menjar un 20% aliments àcids i un 80% aliments alcalins (PH per sobre de 7.45).
QUINS SÓN ELS ALIMENTS ALCALINS??
Verdura fresca, soja i els seus derivats, fruites (sobretot llimona i pinya), mel, cereals, nous, ametlles, albocats, olis vegetals, aigua mineral alcalina…
Heus aquí una taula molt útil per situar els aliments i el seu PH:
Voldria destacar que el 70% de les persones tenen el PH àcid o lleugerament àcid degut a una dieta pobre en aliments alcalins i en SAL. Sí, la SAL és un aliment essencial que conté més de 80 nutrients necessaris i regula l’acidificació gràcies al seu PH neutre. Però OJU! No es pot confondre sal (sal marina) amb la “sal comuna” del supermercat que ha estat reduïda a CLOR + SODI. És la sal marina no refinada la que ens interessa consumir. No cal recordar que el cos humà és un ordinador bioelèctric format majoritàriament per aigua i que la sal és un excel·lent conductor de l’electricitat.
Per altra banda, una actitud negativa o una vida d’estrés i preocupació acidifiquen el nivel de PH, com també l’exposició a toxines suspeses a l’aire i en l’aigua corrent, o les infravalorades emissions electromagnétiques dels nostres aparells electrònics com els ordinadors, els microones, els telèfons mòbils, etc.
Per acabar, jo animo a tothom a consumir la mínima quantitat possible d’aigua corrent domèstica, ja que a part de contenir el controvertit flúor (article interessant a elpais.com) i alumini provinent de les tuberies, segons el llibre “Lo que los médicos no nos dicen” del Dr. Vernon Coleman, alguns medicaments potents com tranquilitzants, antibiótics, antidepressius i d’altres, són expulsats per la orina i, juntament amb hormones, són filtrats sense èxit en les plantes de purificació que reciclen aigua per a un nou subministrament domèstic.
L’Aspartame (o E-951) és un edulcorant utilitzat en la Coca-colaLight/ZERO i FantaZERO, al Nestea sin azúcar, les melmelades Hero Diet i el Bisolán de Solan de Cabras.
L’Aspartame consta de 3 ingredients: Ácid aspártic, Metanol i Fenilalanina.
A dalt, Coca-cola ZERO
Aquí sobre, Coca-cola Light
A principis dels anys 80, als EEUU, la FDA (Administració d’Aliments i Fármacs) va publicar una llista de 92 possibles efectes per el consum de l’Aspartame.
Aquí en teniu alguns:
Impotencia y problemas sexuales Ardor en los ojos o garganta Insomnio Artritis Asma Laringitis Ataques apopléticos y convulsiones Latidos rápidos del corazón Ataques de ansiedad Atáques de Pánico Aumento de peso Memoria deficiente Muerte Reacciones alérgicas Depresión Palpitaciones del corazón Pérdida de cabello (calvicie) o adelgazamiento del cabello Pérdida de la audición Dificultad de pensar correctamente Problemas en los niveles de azúcar en la sangre (Hipoglucemia o Hiperglicemia) Disminución de la visión Susceptibilidad a las infecciones Entumecimiento o calambres en extremidades Taquicardia Excesiva hambre o sed Tumores en el cerebro (probados en estudios hechos en animales) Fatiga crónica Urticaria Fobias Vértigo Hipertensión (presión arterial alta)
A mitjans d’aquest any 2009, el Ministeri de Salut de Venezuela va fer retirar la Coca-cola Zero del mercat “para preservar la salud de los venezolanos” conscients de la seva toxicitat. És curiós com es va fer ressó d’aquesta notícia al diari EL PAÍS, que pel que sembla, atribueix aquesta retirada de producte per un absurd conflicte d’estacionament de furgonetes (??¿?).
Un segon edulcorant que contenen aquestes begudes sense sucre és el E-952 (ciclamato de sodio) que està prohibit als EEUU per la FDA desde l’any 1969, i per tant, la Coca-cola Light/Zero nordamericana no conté aquest edulcorant.
Pel qui li interessi el tema, recomano la lectura d’aquest article de la revista digital Dsalud, molt complet i contrastat amb referències.
Per acabar, com a conclusió personal, voldria citar una llei natural que encaixa en aquest tema: “El verí rau en la dosi”.
Naixem, creixem, consumim, ens reproduïm i morim. Menys per néixer, per la resta hem de pagar. Des de petits aprenem que els diners són la base de la nostra existència. Els pares ens recordaven “nen, estudia! fes els deverts així quan siguis gran podràs tenir un bon lloc de treball, que els diners fan molta falta!”. Així vam donar la benvinguda al RENDIMENT, la base del nostre sistema Capitalista. Quan un dels companys d’institut plantejava -a casa- una forta motivació per estudiar Filologia, o Psicologia, o Sociologia o encara pitjor, Belles arts, inevitablement els papes deixaven caure un “ai, vols dir que et guanyaràs la vida amb això? Diuen que els enginyers van molts buscats, paguen molt bé!”. Així, a la majoria, el rendiment econòmic de la seva futura ocupació i un mal consell dels pares, els duu a estudiar una carrera que no els agrada però que té sortida professional.
No és que els pares siguin males persones, simplement tenen experiència i saben que el sistema capitalista actual és una puta selva. I ho és perquè la tendència d’aquest sistema és de la transferència de poder de la classe treballadora cap a una minoria elitista en possessió de multinacionals. Aquest fet es coneix com a GLOBALITZACIÓ.
Però resulta que el problema no és la base del sistema en si -producció i intercanvi de bens i serveis en un lliure mercat dins el marc de la propiestat privada- sinó les CONDICIONS que regulen aquest lliure mercat. I aquestes condicions estan absolutament vinculades als VALORS de la societat en qüestió.
ELS VALORS EN EL SISTEMA CAPITALISTA
Ja que és un sistema basat en el rendiment, qualsevol entitat de negoci intentarà oferir el seu producte/servei amb la major qualitat al mínim cost possible. Així comença la competició per aconseguir -mitjançant l’enginy/picardia i/o la trampa- un producte/servei qualitatiu però a baix cost. Si una empresa aconsegueix convèncer els 5 sentits del comprador fent creure que la qualitat del producte/servei és superior al real, el rendiment és alt. Però l’afany d’augmentar el rendiment pot tenir conseqüències desastroses. Exemple:
Si un usuari compra oli de girasol a preu de mercat i li vènen barrejat amb oli de màquina -més barat, i per tant, millor rendiment (una situació real que fa anys es va viure a Espanya)- això tindrà greus conseqüències per la seva salut.
Heus aquí la raó per la qual cal imposar condicions per controlar el llibertinatge en els negocis.
En una societat on el màxim valor és la possessió de béns i poder -com és la nostra- les condicions seran mínimes, just per assegurar que els menys afavorits no surtin al carrer a crear disturbis a raó de sentir-se incapaços d’assolir un nivell de vida digne. Exemple: permisibilitat en la bombolla immobiliària.
En una societat -contrària a l’anterior- on el màxim valor sigui la salut i el benestar, l’estat imposarà màximes condicions a totes les entitats de negoci per garantir que el poder es mantingui a nivell popular -en detriment d’una minoria elitista-.
Sovint ens vènen que la nostra és una societat de benestar, però com ja hem vist a l’anterior post, és una democràcia piramidalamb varis esglaons on els superiors tenen més poder que els inferiors. Molts no se n’adonen, però la diferència augmenta dia a dia, i l’eina més eficient de tranferència de poder que ens sotmet a la moderna neoesclavitut és EL DEUTE.
Imatge: exemple de piràmide capitalista
EL SISTEMA BANCARI i el DINER-DEUTE
Un banc no és una empresa privada corrent ja que gaudeix d’una sèrie de privilegis. Quan una persona demana un crèdit, el banc literalment CREA aquests diners. La xifra demanada no es resta dels actius del banc, simplement crea nous diners en circulació. La condició que l’estat imposa és que tingui un petit % d’aquests diners en forma de reserves (aquest % s’anomena coeficient de caixa i a la zona euro és únicament del 2%). Això es coneix com a diner-deute i comprèn el 97% del diner en circulació.
És a dir, gairebé tots els diners que circulen pel món provenen d’un deute i, per tant, hauran de ser retornats en una quantitat superior per afrontar els interessos. Però com coi es pagarà el deute si no existeixen més diners per pagar els interessos?? La única opció -absurda i contraproduent- és demanant més crèdit, endeutar-nos per pagar deutes. És aquí on rau la neoesclavitut actual.
Cada cop que es crea diner-deute procedent d’un crèdit, és reparteix el pastís ( riquesa global d’una comunitat que comparteix una mateixa moneda) en més trossets, és a dir, la mateixa riquesa és representada per més i més diners provinents dels deutes. Aquesta és la principal raó de la inflació, sinònim de pèrdua de poder adquisitiu i devaluació de la moneda. Tots els que compartim moneda paguem el “pato” de la devaluació per préstam.
No només la població s’endeuta amb els bancs. L’estat també s’endeuta amb el BM (Banc Mundial) o FMI (Fons Monetari Internacional) que li deixa diners a canvi d’interessos, quan sembla absurd cobrar interessos a un estat com si d’un negoci es tractés. Això genera un deute global: tots els països estan endeutats amb el Banc Mundial, i aquests deutes en augment -que no es poden pagar per manca de diner existent- es transformen en impostos, o en rebaixa de pensions i serveis socials, o en infraestructures atrassades, etc.
Una crisi -com l’actual, o la del 1929 o 1970 o 1993- és una part del procés dels cicles econòmics del capitalisme. Conforma les fases de recessió i depressió, anteriors a la recuperació i auge.
En tant que entitat privilegiada, si el sector bancari privat fa fallida durant una crisi, l’estat li subministrarà els milions que calguin per evitar un caos financer que repercutiria a tota la població, tal com hem vist en la crisi actual.
Un cop els bancs tenen aquests diners -que paguem els contribuents- resulta que enlloc de concedir préstams a les empreses per incentivar l’economia, es dediquen a invertir en deute públic ja que invertir en l’estat és una garantia, a diferència d’invertir ens els desamparats (empreses, autònoms…) de la crisi que han provocat els mateixos bancs concedint hipoteques subprime o d’alt risc per l’afany descontrolat de RENDIMENT.
Una empresa qualsevol que inicia el seu camí demanarà un préstam al banc. En el cas que l’empresa entri en bancarrota i no pugui pagar les cuotes restants hem d’entendre que, tot i així, el banc hi guanya. El banc només ha de mantenir el 2% de reserves reals de diner creat en un préstam per manternir-se dins la legalitat, però coi, aquest és l’únic risc que corre quan ha creat el seu producte del no res! El banc fa màgia i crea diners i els reclama amb interessos!! Només a nivell macroeconòmic, si un alt nombre d’empreses no paguen els seus préstams, la relació d’aquest 2% de reserves es pot reduïr i pot provocar una falta de líquid per atendre els clients que vulguin retirar els seus dipòsits de l’esmentat banc. Però com ja hem vist, en aquest cas, l’estat serà l’encarregat d’injectar diners al banc per “salvar-lo”.
És per això que el banc és EL JUGADOR QUE SEMPRE GUANYA.
American Gangster (2007, Ridley Scott) narra la història -basada en fets reals- d’un narcotraficant nordamericà al Harlem de finals dels 60 que va aconseguir un imperi en el crim organitzat. Es diu que va recopilar 500 milions de dòlars. El seu èxit es basa en saltar-se els intermediaris en el negoci de l’opi (Heroïna) que aconseguia a baix preu important-la directament des del Vietnam.
Com la majoria ja sabeu, això passava durant la guerra del Vietnam,on els EEUU van anar a “alliberar” l’oprimit Vietnam capitalista del sud enfront l’autocràtic comunista Vietnam del Nord, o això deia la versió oficial de l’època. Lògicament, no es parlava del negoci de l’opique utilitzava l’exèrcit americà de mitjancer, ni es comentava que el motiu de més pes per la invasió del Vietnam i Cambotja era erradicar un possible triomf del comunisme que amenaçava ser un exemple a seguir per a països tercermundistes que pretenien sortir de l’asfixia occidental.
El 1991 l’Irak de Saddam Hussein es va convertir de sobte en una greu amenaça a occident per la possessió d’un arsenal megadestructiu. Per sort, els sempre altruïstes EEUU van bombardejar el país per garantir la pau al món. En aquest cas, la població occidental (almenys la europea) ja s’olorava un cert interés americà en els camps de petroli que Iraq havia usurpat a Kuwait. L’excusa de “promoure la democràcia i la pau al món” començava a perdre força.
Avui dia, havent creuat fa dies la meitat del 2009, tenim les forces militars nordamericanes i britàniques promovent els drets humans a l’Afganistan. I no recordo haver llegit enlloc que aquests dos països occidentals estiguin interessats en controlar el 93% de la producció mundial d’opi que generen les terres afganes. Tothom tenia clar l’interés de les superpotències pel petroli però no per l’opi??? Ah clar, l’opi és il·legal.
Entrats al segle XXI, serà possible que encara quedi algú que pensi que occident es preocupa pel benestar dels pobles tercermundistes? Obrim els ulls. Occident oprimeix el tercer món. La seva preocupació és que es mantinguin els règims autoritaris que garanteixin 2 premises:
1. Que la població visqui en la màxima misèria possible. La població que es preocupa de si podrà alimentar als seus fills no té temps ni forces per plantar cara als seus governants.
2. Que el govern sigui absolutament proocidental per garantir l’explotació dels seus habitants per part de les grans empreses extrangeres a un cost mínim.
Després de la guerra del Vietnam, l’excusa de “país comunista” no era prou sòlida com per enviar-hi bombarders B-52 a arrasar-lo. L’opinió pública va tenir un pes important en posar fi en aquell conflicte, semblava que el poble americà havia despertat.
A partir d’aquí, el gegant nordamercià va haver d’estrenyer lligams amb el seu millor al·liat:
ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Noam chomsky (famós analista i activista polític) en un dels seus llibres explicava una anècdota molt educativa. Un dia se li va ocòrrer preguntar a un editor d’un liberal diari de Boston el perquè de la seva pobre cobertura sobre el conflicte israel-palestina de la seva secció de notícies internacionals. L’editor, amb certa mofa li va respondre: - Quants anunciants jueus i musulmans et penses que tinc?!!
Una de les lleis de la naturalesa és “no mossegaràs mai la mà que et dona de menjar”.
Els diaris, televisions, ràdios, etc, són NEGOCIS. Siguin privades o públiques, són negocis. És completament absurd trobar en un diari un article sobre la toxicitat de l’Aspartame (edulcorant, substitut del sucre) que conté la Coca-cola Zero o Light, i alhora, en el mateix diari, un anunci publicitari de la Coca-cola. Si la Coca-cola és client d’un mitjà de comunicació, el mitjà no perjudicarà la imatge del client per la premisa absoluta exposada en el paràgraf anterior. Però nosaltres, els “borregus”, estem convençuts que si la Coca-cola es nociva, el diari 20 Minutos en faria un article de 3 pàgines.
Un bon exemple de manipulació a través dels mitjans és el de l’Alemanya Nazi. Joseph Goebbels, ministre de PROPAGANDA del règim d’Aldolf Hitler, va aconseguir monopolitzar l’aparell mediàtic estatal. Tal com diu la wikipedia,
” Goebbels prohibió todas las publicaciones y medios de comunicación fuera de su control, y orquestó un sistema de consignas para ser transmitido mediante un poder centralizado del cine, la radio, elteatro, la literatura y la prensa.”
Més exemples. Em torno a dirigir a la wikipedia. Busco una gran corporació espanyola de comunicació: Grupo Prisa. I trobo això:
”El grupo PRISA ha venido siendo acusado de parcialidad por los restantes medios de comunicación y de haber sido favorecido desde sus orígenes desde el poder llegando diversos hechos a ser objeto de demandas y de condenas judiciales, mientras que otros quedaron impunes por modificaciones de leyes efectuadas por gobiernos del PSOE que permitieron su legalidad.”
En aquest cas, -i segons la wikipedia, no dic que sigui 100% verídic- aquesta empresa no sols controla mutitud de mitjans -i per tant el punt de vista de les notícies que ofereix- sinó que també controla EL GOVERN que li fa lleis a mida.
L’autralià i resident a EEUU Rupert Murdoch és un magnat dels mitjants de comunicació. El seu imperi (News Corporation) conté, entre d’altres, els diaris The Sun, The Times i la cadena FOX. La seva corporació és la més gran i influent del planeta. La wiki cita una de les seves frases:
“No podemos echarnos atrás ahora, dando a Saddam el Medio Oriente entero… Creo que Bush está actuando en una manera moral y correcta, y creo que va a continuar con ello.”
O també:
” La consecuencia más importante [de la guerra en Irak] para la economía de Estados Unidos… serán los 20 $ por barril de petróleo. Es más que cualquier reducción de impuestos en cualquier país.”
Fa pocs dies s’ha perpetuat la pol·lèmica per la recent llei adoptada pel Govern del PSOE sobre la píldora del dia després, que no requereix el consentiment dels pares (en el cas dels menors) per obtenir-la a les farmàcies. Aquesta llei no afavoreix ni a esquerres, ni a dretes, ni als joves, ni als pares, ni als ateus ni als creients. Únicament afavoreix a les empreses farmacèutiques, les mateixes que han aconseguit convèncer a governs i mitjans de comunicació de la necessitat de que els països gastin milions en les seves vacunes contra la grip A.
LA DEMOCRÀCIA PIRAMIDAL
La democràcia és un principi, no la realitat. No vivim ni en un país, ni en un continent, ni en un món democràtic. El nostre sistema -com la mateixa naturaleza- és PIRAMIDAL, ordenat de forma ascendent segons el poder dels seus membres. Els de sobre s’alimenten dels de sota.
El poder no el tenen els governs, com ja hem vist, el tenen un pocs poseïdors de grans riqueses i grans influències. Molts els anomenen lesElits. Uns exemples són els Botín o els Cebrián a Espanya, o molt per sobre, els Rothschild, els Rockefeller, oels Morgan a nivell mundial. Mitjançant els seus diners i les seves influències (per ex. els mitjans de comunicació) aconsegueixen dur a terme una agenda política, social i econòmica per transformar la humanitat en un ramat de consumistes sense escrúpols que cedeixen els seus drets a canvi de seguretat i entreteniment.
En sóc conscient que més d’un s’haurà posat les mans al cap en llegir aquest últim paràgraf. Potser us sona a conspiració. Aquest bloc no tracta de conspiracions, tracta de REALITATS que tenim davant els nassos i ens neguem a veure. La història no s’explica segons les opinions, s’explica segons els fets. No crec amb la CASUALITAT, crec amb la CAUSALITAT i això és el que seguiré tractant en els següents posts.
Després de diversos dies de recerca en el tema de les vacunes he pogut comprovar que vacuna i conflicte són gairebé sinònims. Així que aquest és el primer tema de debat que publico a PARTS IMPLICADES.
Comencem per el principi. Jo, que no tinc més coneixements sobre medicina que els que vaig aprendre a cole (i els adquirits en consultes a la omnipresent wikipedia i similars) m’he adonat que hi ha 2 corrents contraris entre els que es dediquen a la salut, i més concretament, a les malalties.
· Per una banda, la medicina convencional (la de la OMS, la de l’ambulatori, la de quan anem “a cal metge”) es preocupa de sanar-nos destruïnt els agents externs (bacteries, virus, gèrmens…), cel·lules malaltes i símptomes varis mitjançant productes químics, radició, cirurgia, etc.
· Per altra banda, una medicina més natural enfocada a LA CAUSA, en esbrinar desequilibris en l’organisme (psicològic, nutricional, energètic…) i resolent aquests per la mateixa via segons s’ha originat.
Segurament a molts us ha vingut al cap la paraula “curanderu” quan cito la medicina natural, però em refereixo més a homeopatia, acupuntura o mètodes menys intrusius com el reiki i d’altres. Cal dir que molts metges de la medicina convencional no eviten utilitzar mètodes naturals, però són una minoria.
Resulta que, últimament, apareixen en els mitjans oficials que part del col·lectiu mèdic dels hospitals assegura no voler-se vacunar tot i formar part dels “grups de risc”. Fet que em crida l’atenció veient que la població d’Espanya es preocupa per si la vacuna arribarà a temps, i ara goita, els metges i infermeres no es volen vacunar. Les raons de la negativa es resumeixen en que falta temps d’experimentació per esclarir-ne els efectes secundaris. Fet que em porta a investigar sobre aquests i on s’obre unmón infinit de crítiques sobre el contingut de les vacunes.
El primer dubte que tinc és “els metges no saben el contingut de les vacunes?”. La resposta és NO. Si coneguessin la fòrmula de la vacuna, ROCHE/NOVARTIS o qualsevol dels poderosíssims laboratoris no podrien fer-se d’or amb la patent. Així doncs, qui controla que aquesta gent fagi una bona feina?? Suposo que els conillets d’indieshumans que poca autoestima tenen.
Un altre dubte és “els efectes secundaris són provocats pel fet de rebre els microbis “malalts” de l’enfermetat de la qual ens estem vacunant oi? oi???” Clar, això provoca que el nostre organisme “lluiti” contra aquestes agents ofensius dèbils i es puguin presentar febretes o minúscies sense importància fins que hem generat aquests anticossos d’esquadra que ens protegiran……oi??? EL MERCURI
No hi ha discussió possible en que la majoria de vacunes contenen mercuri com a conservant. No hi ha discussió possible en l’afirmació extreta de la web de la OMS (Organització Mundial de la Salut) latoxicitat del mercuri:
”Puede ser mortalpor inhalación y perjudicial por absorción cutánea. Alrededor del 80% del vapor de mercurio inhalado pasa a la sangre a través de los pulmones. Puede tener efectos perjudiciales en los sistemas nervioso, digestivo, respiratorio e inmunitario y en los riñones, además de provocar daños pulmonares. Los efectos adversos de la exposición al mercurio para la salud pueden ser los siguientes: temblores, trastornos de la visión y la audición, parálisis, insomnio, inestabilidad emocional, deficiencia del crecimiento durante el desarrollo fetal y problemas de concentración y retraso en el desarrollo durante la infancia.”
Segueixo llegint el document i encara quedo més marejat quan trobo això:
“Los centros de salud son una de las principales fuentes de liberación de mercurio en la atmósfera, debido a las emisiones causadas por la incineración de desechos médicos. […] El amalgama es el material de relleno dental de uso más común. Es una mezcla de mercurio y una aleación de metales. La composición normal es de un 45-55% de mercurio; alrededor de un 30% de plata y otros metales como cobre, estaño y zinc. En 1991, la Organización Mundial de la Salud confirmó que el mercurio presente en el amalgama dental es la fuente no industrial más importante de emisión de vapor de mercurio, exponiendo a la población afectada a niveles de mercurio que superan con creces los establecidos para los alimentos y para el aire. Font:http://www.who.int/ipcs/publications/cicad/en/cicad50.pdf”
A veure, un segon, m’estan dient que la OMS està preocupada per l’emisió de gasos dels desfets mèdics usats per dentistes?? Està preocupada per els gasos que emeten les amalgames dentals (més conegut com “empastes”) de la brossa dels hospitals???!!! PERÒ SI NOSALTRES VIVIM AMB AIXÒ FICAT ENTRE LES DENTS AL LLARG DE LA NOSTRA VIDA!!!!
Ara anem al mercuri que contenen les vacunes. La OMS diu:
“En 1999, se planteó en los Estados Unidos de América la preocupación por la exposición al mercuriopresente en vacunas. […] El Comité Consultivo Mundial sobre Seguridad de las Vacunas (GACVS) evaluó esta cuestión por vez primera en una reunión especial celebrada en agosto de 2000 y sigue examinando los aspectos relativos a la seguridad de las vacunas que contienen tiomersal a medida que surgen nuevos datos. En la última evaluación del Comité (en su reunión de los días 6 y 7 de junio de 2006) éste confirmó la conclusión a la que se había llegado anteriormente: no hay evidencia de toxicidad en lactantes, niños o adultos expuestos al tiomersal (50% mercuri; nota del l’autor) presente en las vacunas.”
Però la mateixa OMS diu, en el document anterior sobre toxicitat, la següent contradicció:
“Estudios recientes parecen indicar que el mercurio tal vez carezca de umbral por debajo del cual no se producen algunos efectos adversos.”
Ah, és possible que en petites dosis també provoqui efectes secundaris doncs.
“Un grupo de investigadores de “The Genetic Centers of America” (Maryland, EE.UU.) ha confirmado la relación entre el mercurio que se encuentra presente en vacunas infantiles contra la difteria, el tétanos y la pertussis acelular, con un incremento del riesgo de desarrollar trastornos neuronales y autismo, según un estudio publicado en el último número de “Experimental biology and medicine”, revista de la Sociedad Americana de Biología Experimental. El componente supuestamente responsable de estos trastornos es el timerosal y los expertos aseguran que su estudio supone “la primera evidencia epidemiológica” del riesgo asociado a este derivado del mercurio. Tras estudiar los efectos de “decenas de millones de dosis de estas vacunas” administradas en Estados Unidos, a través del Registro de Efectos Adversos, los investigadores norteamericanos concluyeron que incrementaban la tasa de autismo, retrasos mentales y trastornos del lenguaje, en comparación con aquellas que no contenían mercurio.”
Segueixo buscant i trobo la web “mercuriados.org” que s’autodefineix com “Asociación Española de Afectados por Mercurio de Amalgamas dentales y otras situaciones”. I aquesta linca amb autismoava.org(Asociación para vencer el Autismo y trastornos del desarrollo) d’on extrec la següent descripció:
“Este Foro se ha creado como punto de encuentro e intercambio sobre la Intoxicación de Mercurio para la Demanda Judicial que las Asociaciones AVA (Asociación para Vencer el Autismo) y ANDECO (Asociación que trabaja en la Protección Ambiental a través del Ecoturismo y en la defensa de la Salud) en colaboración con ALDIS (Asociación para Prevenir y Sanar Enfermedades Infantiles) y algunos socios de MERCURIADOS (Asociación Española de Afectados por Mercurio de Amalgamas Dentales y Otras Situaciones),formularán contra el Ministerio de Sanidad y Consumo de España, por haber introducido el mercurio en sus programas de vacunación y como responsable de la utilización permisiva de amalgamas dentales, y contra los laboratorios responsables de las vacunas por haber introducido un componente altamente nocivo para la salud; en reclamación de indemnización económica por los daños y perjuicios causados en la salud de los pacientes.”
INMUNITAT, PELS LABORATORIS
El 17 de Juliol, Yahoo Noticias publica una notícia titul·lada “Gripe porcina: fabricantes de vacuna tendrán inmunidad legal”. El tercer paràgraf de la qual diu: “Se tomó la medida para evitar que suceda lo mismo que la última vez que el gobierno realizó una campaña masiva de vacunación contra una nueva forma de gripe, en 1976, cuando miles de personas presentaron demandas porque, según dijeron, sufrieron efectos secundarios.”
Según dijeron??
PANDEMIA DE GRIP PORCINA EL 1976
Doncs sí, a l’any 76 als EEUU ja es va informar d’una possible pandèmia de grip porcina que es va cobrar la vida de, ni més ni menys,una persona (un soldat, concretament). El govern va bombardejar els mitjans amb el missatge de que el fantasma de l’amenaçant pandèmia de grip de 1918 (on van morir entre 50 i 100 milions de persones d’arreu del món) podria reviure si el total de la població americana no es vacunava.
Els resultats de la vacunació massiva (46 milions de vacunats just quan es va abortar) foren de 4000 denúncies per efectes secundaris al sistema neurològic (500 casos declarats de síndrome de Guillain-Barre i 25 morts) i la renúncia del director del CDC americà (Centre de Control i prevenció d’Enfermetats).
ENS PODEN OBLIGAR A VACUNAR-NOS?
La legislació estatal (Ley Orgánica 3/86) diu:
“Art. 2 Las autoridades podrán tomar cualquier tipo de medidas para preservar la salud pública, con el único requisito de que existan indicios racionales de que la misma se encuentra en peligro. Se permite adoptar medidas cualesquiera en casos de epidemias o situaciones límite.”
És a dir, en situacions límit on perilli la salut pública ens poden injectar el que els vingui en gana. Tenint en compte com el govern ha actuat per pressió dels mitjans de comunicació per resoldre la manca de vacunes per la grip, no m’extranyaria que un perillós augment de casos de grip porcina -on aquesta es cobri la vida de tants com la grip convencional- ens dugués de cap a la obligatorietat de vacunar-nos. Si aquesta esdevé una realitat, a mi m’hauran de vacunar amb la camisa de força.
