La versió oficial
American Gangster (2007, Ridley Scott) narra la història -basada en fets reals- d’un narcotraficant nordamericà al Harlem de finals dels 60 que va aconseguir un imperi en el crim organitzat. Es diu que va recopilar 500 milions de dòlars. El seu èxit es basa en saltar-se els intermediaris en el negoci de l’opi (Heroïna) que aconseguia a baix preu important-la directament des del Vietnam.
Com la majoria ja sabeu, això passava durant la guerra del Vietnam,on els EEUU van anar a “alliberar” l’oprimit Vietnam capitalista del sud enfront l’autocràtic comunista Vietnam del Nord, o això deia la versió oficial de l’època. Lògicament, no es parlava del negoci de l’opique utilitzava l’exèrcit americà de mitjancer, ni es comentava que el motiu de més pes per la invasió del Vietnam i Cambotja era erradicar un possible triomf del comunisme que amenaçava ser un exemple a seguir per a països tercermundistes que pretenien sortir de l’asfixia occidental.
El 1991 l’Irak de Saddam Hussein es va convertir de sobte en una greu amenaça a occident per la possessió d’un arsenal megadestructiu. Per sort, els sempre altruïstes EEUU van bombardejar el país per garantir la pau al món. En aquest cas, la població occidental (almenys la europea) ja s’olorava un cert interés americà en els camps de petroli que Iraq havia usurpat a Kuwait. L’excusa de “promoure la democràcia i la pau al món” començava a perdre força.
Avui dia, havent creuat fa dies la meitat del 2009, tenim les forces militars nordamericanes i britàniques promovent els drets humans a l’Afganistan. I no recordo haver llegit enlloc que aquests dos països occidentals estiguin interessats en controlar el 93% de la producció mundial d’opi que generen les terres afganes. Tothom tenia clar l’interés de les superpotències pel petroli però no per l’opi??? Ah clar, l’opi és il·legal.
Entrats al segle XXI, serà possible que encara quedi algú que pensi que occident es preocupa pel benestar dels pobles tercermundistes? Obrim els ulls. Occident oprimeix el tercer món. La seva preocupació és que es mantinguin els règims autoritaris que garanteixin 2 premises:
1. Que la població visqui en la màxima misèria possible. La població que es preocupa de si podrà alimentar als seus fills no té temps ni forces per plantar cara als seus governants.
2. Que el govern sigui absolutament proocidental per garantir l’explotació dels seus habitants per part de les grans empreses extrangeres a un cost mínim.
Després de la guerra del Vietnam, l’excusa de “país comunista” no era prou sòlida com per enviar-hi bombarders B-52 a arrasar-lo. L’opinió pública va tenir un pes important en posar fi en aquell conflicte, semblava que el poble americà havia despertat.
A partir d’aquí, el gegant nordamercià va haver d’estrenyer lligams amb el seu millor al·liat:
ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Noam chomsky (famós analista i activista polític) en un dels seus llibres explicava una anècdota molt educativa. Un dia se li va ocòrrer preguntar a un editor d’un liberal diari de Boston el perquè de la seva pobre cobertura sobre el conflicte israel-palestina de la seva secció de notícies internacionals. L’editor, amb certa mofa li va respondre: - Quants anunciants jueus i musulmans et penses que tinc?!!
Una de les lleis de la naturalesa és “no mossegaràs mai la mà que et dona de menjar”.
Els diaris, televisions, ràdios, etc, són NEGOCIS. Siguin privades o públiques, són negocis. És completament absurd trobar en un diari un article sobre la toxicitat de l’Aspartame (edulcorant, substitut del sucre) que conté la Coca-cola Zero o Light, i alhora, en el mateix diari, un anunci publicitari de la Coca-cola. Si la Coca-cola és client d’un mitjà de comunicació, el mitjà no perjudicarà la imatge del client per la premisa absoluta exposada en el paràgraf anterior. Però nosaltres, els “borregus”, estem convençuts que si la Coca-cola es nociva, el diari 20 Minutos en faria un article de 3 pàgines.
Un bon exemple de manipulació a través dels mitjans és el de l’Alemanya Nazi. Joseph Goebbels, ministre de PROPAGANDA del règim d’Aldolf Hitler, va aconseguir monopolitzar l’aparell mediàtic estatal. Tal com diu la wikipedia,
” Goebbels prohibió todas las publicaciones y medios de comunicación fuera de su control, y orquestó un sistema de consignas para ser transmitido mediante un poder centralizado del cine, la radio, elteatro, la literatura y la prensa.”
Més exemples. Em torno a dirigir a la wikipedia. Busco una gran corporació espanyola de comunicació: Grupo Prisa. I trobo això:
”El grupo PRISA ha venido siendo acusado de parcialidad por los restantes medios de comunicación y de haber sido favorecido desde sus orígenes desde el poder llegando diversos hechos a ser objeto de demandas y de condenas judiciales, mientras que otros quedaron impunes por modificaciones de leyes efectuadas por gobiernos del PSOE que permitieron su legalidad.”
En aquest cas, -i segons la wikipedia, no dic que sigui 100% verídic- aquesta empresa no sols controla mutitud de mitjans -i per tant el punt de vista de les notícies que ofereix- sinó que també controla EL GOVERN que li fa lleis a mida.
L’autralià i resident a EEUU Rupert Murdoch és un magnat dels mitjants de comunicació. El seu imperi (News Corporation) conté, entre d’altres, els diaris The Sun, The Times i la cadena FOX. La seva corporació és la més gran i influent del planeta. La wiki cita una de les seves frases:
“No podemos echarnos atrás ahora, dando a Saddam el Medio Oriente entero… Creo que Bush está actuando en una manera moral y correcta, y creo que va a continuar con ello.”
O també:
” La consecuencia más importante [de la guerra en Irak] para la economía de Estados Unidos… serán los 20 $ por barril de petróleo. Es más que cualquier reducción de impuestos en cualquier país.”
Fa pocs dies s’ha perpetuat la pol·lèmica per la recent llei adoptada pel Govern del PSOE sobre la píldora del dia després, que no requereix el consentiment dels pares (en el cas dels menors) per obtenir-la a les farmàcies. Aquesta llei no afavoreix ni a esquerres, ni a dretes, ni als joves, ni als pares, ni als ateus ni als creients. Únicament afavoreix a les empreses farmacèutiques, les mateixes que han aconseguit convèncer a governs i mitjans de comunicació de la necessitat de que els països gastin milions en les seves vacunes contra la grip A.
LA DEMOCRÀCIA PIRAMIDAL
La democràcia és un principi, no la realitat. No vivim ni en un país, ni en un continent, ni en un món democràtic. El nostre sistema -com la mateixa naturaleza- és PIRAMIDAL, ordenat de forma ascendent segons el poder dels seus membres. Els de sobre s’alimenten dels de sota.
El poder no el tenen els governs, com ja hem vist, el tenen un pocs poseïdors de grans riqueses i grans influències. Molts els anomenen lesElits. Uns exemples són els Botín o els Cebrián a Espanya, o molt per sobre, els Rothschild, els Rockefeller, o els Morgan a nivell mundial. Mitjançant els seus diners i les seves influències (per ex. els mitjans de comunicació) aconsegueixen dur a terme una agenda política, social i econòmica per transformar la humanitat en un ramat de consumistes sense escrúpols que cedeixen els seus drets a canvi de seguretat i entreteniment.
En sóc conscient que més d’un s’haurà posat les mans al cap en llegir aquest últim paràgraf. Potser us sona a conspiració. Aquest bloc no tracta de conspiracions, tracta de REALITATS que tenim davant els nassos i ens neguem a veure. La història no s’explica segons les opinions, s’explica segons els fets. No crec amb la CASUALITAT, crec amb la CAUSALITAT i això és el que seguiré tractant en els següents posts.
