La medicina que no ens ensenyen

A l’octubre de 2003, el NIA (Institut Nacional de Nutrició dels EEUU) exposava en un document la següent conclusió:

- Cada any, 2.2 milions de personen pateixen reaccions adverses greus als medicaments, dels quals 106.000 moren.

Això col·loca als medicaments en una de les principals causes de mort als Estats Units. Si fem una reflexió sobre l’estat actual de la medicina, tots estem dacord en l’evolució tecnològica que manté, però segueix sense trobar la cura de malalties com l’asma, el càncer, el sida, la grip, l’évola, la diabetis….fins hi tot un refredat!

Casos com el cáncer, que no remet des de fa 50 anys ens fa qüestionar-nos si estem buscant solucions en un carreró sense sortida.

MEDICINA CONVENCIONAL vs. MEDICINA ALTERNATIVA (Pasteur .vs Béchamp)

Doncs sí, com ja apuntava al primer post sobre les vacunes, hi ha una gran confrontació des de l’inici de la medicina moderna fa un segle i mig.

Al 1860, Louis Pasteur oferia al món la teoria de que l’enfermetat es causada per gèrmens externs com els virus i les bactèries. Aquests utilitzen el nostre cos per a reproduïr-se i és atacant-los -mitjançant fàrmacs- que eliminem l’enfermetat. Pasteur assegura que tots els microorganismes compleixen el monomorfisme, segons el qual els microorganismes són inmutables i, per tant, cada enfermetat prové d’un gèrmen concret.

Antoine Béchamp, contemporani de Pasteur i també resident a París apuntava en els seus estudis de microbiologia una teoria contrària: els gèrmens són producte de l’enfermetat.

La sang conté uns microorganismes (ell els anomenava microsomes o microzimes, més tard coneguts com endobionts o somàtides) del tamany d’un virus que participen en la creació i destrucció de les cèl·lules. Quan les cèl·lules estan sanes i contenen els nutrients necessaris, el plasma -vehicle- de la sang manté un PH neutre (no àcid). Les cèl·lules àcides (amb toxines o amb dèficit de nutrients) aumenten l’acidesa del PH, i les microzimes que conté detecten aquest estat degeneratiu i procedeixen a destruïr les cèl·lules transforman-se en agents patògens (virus, bactèries i fongs). Aquesta acció de mutació s’anomena pleomorfisme.

En resum, tota enfermetat es produeix en un estat de purificació i eliminació de cèl·lules en estat degeneratiu i, per tant, àcid.

Aquesta teoria -alguns l’anomenen Teoria del Terreny- va ser ratificada i ampliada per prestigiosos científics com Gunter Enderlein, Royal Rife, Virginia Livingstone, Gaston Naessens, Claude Bernard i molts altres.

SI BÉCHAMP TENIA RAÓ, COM ES POSSIBLE QUE EL PLEOMORFISME NO SIGUI OBSERVAT EN ELS LABORATORIS?

Segons el microscopista Federico Ituarte aquesta és la raó:

“La medicina tradicional, no analiza la sangre viva, al manchar la sangre con químicos la están matando, el químico es levantado por la célula y el citoplasma, enfatizando la membrana celular y el núcleo, pero esto mata a todos los microorganismos que viven, se mueven, se alimentan y están presentes en la sangre, volviéndose invisibles. En consecuencia quienes observan la sangre muerta se refieren a estas formas como artefactos, microsomas y no ponen atención alguna al importante rol que juegan en el desarrollo de enfermedades y malestar. “

Actualment podem observar sang viva amb microorganismes amb el somatoscopi de 20.000 augments, o el microscopi de camp obscur.

Exemple de pleomorfisme:

Robert Young, el microbiòleg -autor de diversos best sellers sobre el tema- que més anys (30) ha estudiat la sang diu:

“Es la hiperacidificación del organismo debida a nuestra forma equivocada de comer y de vivir lo que causa la proliferación del hongo entre nosotros, el cual debilita el cuerpo y si no se corrige es la causa final de nuestra muerte. ”

És interessant comentar que la homeopatia i la naturopatia -i la medicina natural en general- es basen en aquesta TEORIA DEL TERRENY, tot i que alguns casos no entrin en la discussió pleomorfisme/monomorfisme, TOTS són -o haurien- de ser conscients de la importància del PH de la sang i dels teixits.

LA DIETA I EL PH A LA SANG I TEIXITS

La sang i els líquids del cos han de mantenir un PH  neutre, entre 7.35 i 7.45, per el bon funcionament cel·lular. A causa d’una dieta basada en aliments àcids (sucre, alcohol, carn, ous, peix, café, xocolata…) rebaixem el PH de la sang quan aquests aliments són absorvits pels intestins. Per recuperar el nivell neutre, la sang absorveix els nutrients necessaris -que no obté de l’alimentació- dels teixits. Això provoca acidificació de les cèl·lules que conformen els teixits, fet que fomenta l’aparició de malalties, i en el cas més extrem d’acidificació, cáncer.

Cristalls d’acidificació a la sang:

Per mantenir una bona salut ens convé menjar un 20% aliments àcids i un 80% aliments alcalins (PH per sobre de 7.45).

QUINS SÓN ELS ALIMENTS ALCALINS??

Verdura fresca, soja i els seus derivats, fruites (sobretot llimona i pinya), mel, cereals, nous, ametlles, albocats, olis vegetals, aigua mineral alcalina…

Heus aquí una taula molt útil per situar els aliments i el seu PH:

Voldria destacar que el 70% de les persones tenen el PH àcid o lleugerament àcid degut a una dieta pobre en aliments alcalins i en SAL. Sí, la SAL és un aliment essencial que conté més de 80 nutrients necessaris i regula l’acidificació gràcies al seu PH neutre. Però  OJU! No es pot confondre sal (sal marina) amb la “sal comuna” del supermercat que ha estat reduïda a CLOR + SODI. És la sal marina no refinada la que ens interessa consumir. No cal recordar que el cos humà és un ordinador bioelèctric format majoritàriament per aigua i que la sal és un excel·lent conductor de l’electricitat.

Per altra banda, una actitud negativa o una vida d’estrés i preocupació acidifiquen el nivel de PH, com també l’exposició a toxines suspeses a l’aire i en l’aigua corrent, o les infravalorades emissions electromagnétiques dels nostres aparells electrònics com els ordinadors, els microones, els telèfons mòbils, etc.

Per acabar, jo animo a tothom a consumir la mínima quantitat possible d’aigua corrent domèstica, ja que a part de contenir el controvertit flúor (article interessant a elpais.com) i alumini provinent de les tuberies, segons el llibre “Lo que los médicos no nos dicen” del Dr. Vernon Coleman, alguns medicaments potents com tranquilitzants, antibiótics, antidepressius i d’altres, són expulsats per la orina i, juntament amb hormones, són filtrats sense èxit en les plantes de purificació que reciclen aigua per a un nou subministrament domèstic.